Le
marin absent / Blai Bonet ; poèmes traduits du catalan par
Jep Gouzy ; postface de Margalida Pons. - Gardonne :
Fédérop, 2003. - 253 p. ; 21 cm. ISBN 2-85792-146-2
|
| potser perquè és una illa i per això més badada a l'Infinit que sempre és a tocar …
peut-être parce que c'est une île et pour cela plus ouverte vers l'Infini qui est toujours proche …
Mentre filmava « Medea » / Pendant qu'il filmait « Médée », pp. 182-183 |
Puisés dans treize recueils parus au fil du demi-siècle écoulé entre Quatre Poemes de Setmana Santa - Quatre poèmes de la Semaine sainte (1950) et Sonets - Sonnets (publiés à titre posthume en 2000), les poèmes réunis dans Le marin absent jalonnent le parcours du poète majorquin Blai Bonet (1926-1997).
L'ample postface de Margalida Pons éclaire les
méandres de ce parcours où heurts et inflexions
soulignent plus qu'ils ne masquent une tension qui s'impose dès
les premiers recueils ; « pour moi, écrit-il en
1954, un intellectuel est un homme qui (…) fait de la paix un
très beau et très jeune état de guerre. Que le
geste soit inquiet et ardent, bien entendu, mais que la vie en commun
soit pleine de sagesse et de civilisation » (lettre à
Carles Riba, citée par Margalida Pons, Postface, p. 205).
Dans l'instant propre de chaque poème comme dans la
durée d'une vie vouée à l'écriture, Blai
Bonet trame un pressant questionnement entre présence et
distance : « Ma tâche est de Voir en moi de qu'il
y a, non ce qui se passe … » (Mon temps n'est pas le tien, p. 111).
La charge d'inquiétude qui tend l'énoncé sollicite
toujours le lecteur, sommé de s'impliquer et de prendre parti,
de rejeter la tentation de l'indifférence ou du silence,
« la grossière gale du silence » (ibid.,
p. 113).
Majorque, dont le poète s'est
peu absenté, prête couleurs — vert, violet,
brun, … —, lumière et senteurs, flore
— olivier, safran, romarin, persil,
basilic, … — sans jamais brider la
visée ni l'essor d'une parole exigeante :
« j'aime / revenir vers la mer dynamique de
salures, / revenir au vert rameau vert et à la terre des
bruyères » (La déclaration, p. 93).
|
EXTRAIT |
AUTOPORTRAIT
J'écris parce que je ne suis pas heureux dans la joie réflexive du monde chargé de distances. L'écriture, à chaque instant, me défend de la mer de la vie tenace comme les vagues qui passent.
Parfois le soleil de mon démon éteint la superbe de vivre dans la triste peau glabre, et les yeux se changent en une crique verte, en un rocher rouge et un buisson piquant.
La réalité lave la faculté de voir, et mon regard me change en terre ouvrée, comme celle d'un homme en paix, qui a beaucoup de joie avec une femme merveilleuse et un verre d'eau glacée.
(…)
☐ p. 73 | AUTORETRAT
Escric perquè no sóc feliç en l'alegria reflexiva del món carregat de distàncies. La lletra, a cada instant, em defensa del mar de la vida tenaç com les ones que passen.
Adesiara el sol del meu dimoni apaga la supèrbia de viure dins la trista pell rasa, i els ulls se converteixen en una cala verda, en una penya roja i una mata arrapada.
La realitat renta la facultat de veure, i la meva mirada em torna terra obrada, com la d'un home en pau, que té prou alegria amAn
account of Corsica, the journal of a tour to that island, and memoirs
of Pascal PaoliAn account of Corsica, the journal of a tour to that
island, and memoirs of Pascal Paolib una dona ferma i un vas d'aigua
gelada.
(…)
☐ p. 72 |
|
|
COMPLÉMENT BIBLIOGRAPHIQUE | - « Quatre Poemes de Setmana Santa », Santanyí (Mallorca), 1950
- « Entre el coral i l'espiga », Palma de Mallorca : Moll (Les Isles d'or, 48), 1952
- « Cant espiritual », Barcelona : Proa (Els Llibres de l'Ossa menor), 1953
- « Comèdia », Barcelona : Barcino, 1960
- « El color » (réunit Quatre Poemes de Setmana Santa, Entre el coral i l'espiga, Cant espiritual et Comèdia),
Manacor (Mallorca) : Caixa de Balears Sa Nostra (Tià de sa
real, 31), 1986 ; Palma de Mallorca : Consell de Mallorca,
Departament de cultura i patrimoni (Mixtàlia, 12), 2007
- « L'Evangeli segons un de tants », Barcelona : Proa (Els Llibres de l'Ossa menor, 56), 1967 ; Palma de Mallorca : Moll (Biblioteca bàsica de Mallorca, 41), 1991
- « Els fets », Barcelona : Proa (Els Llibres de l'Ossa menor, 83), 1974
- « ¿ Has
vist algun cop, Jordi Bonet, Ca N'Amat a l'ombra ? »,
Barcelona : Borràs, 1976
- « Cant de l'arc », Barcelona : Proa, 1979
- « El poder i la verdor », Campos (Mallorca) : Guaret (Guaret, 9), 1981
- « Teatre del gran verd », Campos (Mallorca) : Guaret (Guaret, 12), 1983
- « El jove », Barcelona : Empúries (Col·lecció Migjorn, 18), 1987
- « Nova York », Barcelona : Columna, 1991
- « Sonets » edició a cura de Xavier Lloveras, Barcelona : Edicions 62 (Poesía, 38), 2000
| - « La Mer », Gardonne : Fédérop, 2002
| - Margalida
Pons, « Blai Bonet, maneres del color »,
Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d'or, 129), 1993
- Marie-Claire Zimmermann, « Les formes poétiques du moi dans Cant espiritual de Blai Bonet », in Mònica Güell (dir.), Les Îles Baléares : littérature, langue, histoire, arts, Canet-en-Roussillon : Trabucaire, 2015
|
|
|
mise-à-jour : 18 octobre 2017 |

| |
|